Som Provisionals va participar a la Trobada d’Economia Feminista que va tenir lloc els dies 19 i 20 d’octubre de 2019 a la Nau Bòstik. Vam compartir reflexions i experiències al voltant dels dols i la mort. També al voltant de les malalties cròniques, les diversitats funcionals, la salut, les cures… Una jornada plena de creativitat, on plegades polititzàrem les nostres experiències.
La trobada, organitzada per l’ONG CooperAcció, va comptar amb cinc taules rodones. Es va tractar, entre d’altres, el racisme institucional, la pobresa energètica, l’habitatge, la politització dels malestars i les criances crítiques. I juntes vam dialogar al voltant d’una pregunta comú: què pot aportar l’economia feminista a tots aquests temes?
L’economia és l’organització dels recursos amb l’objectiu de satisfer necessitats individuals i col·lectives. D’aquesta manera, l’economia feminista posa al centre la vida i les comunitats. I analitza:
- quines necessitats calen ser resoltes pel manteniment i reproducció de la vida
- quins treballs i recursos satisfan aquestes necessitats
- quin valor reben aquest treballs, qui els duu a terme i en quines condicions.
Els treballs domèstics i de cures, són duts a terme històricament per les dones. Això inclou la cura de les persones malaltes, l’acompanyament en el final de vida i en els dols. Feines invisibilitzades, precaritzades o no remunerades.
Abans de la privatització del sector funerari, el tractament dels cossos de les persones mortes i la ritualització dels comiats implicaven la comunitat. A més, eren generalment tasques dutes a terme per les dones. Però amb la institucionalització i privatització del sector, la transmissió de coneixements s’ha trencat. Ja no sabem què implica el procés mortuori i no ens en fem càrrec. Davant aquest desconeixement i desvinculació amb el cos, agafem el que ens ofereix el mercat capitalista. Això suposa una situació de desapoderament i fragilitat enfront empreses que busquen beneficis econòmics.
Les malalties, les migracions, la distribució dels recursos i els treballs, les relacions afectives, etc, estan situades en territoris i moments històrics. Són temes polítics ja que responen a un sistema econòmic i a herències socials i culturals. Aleshores, també ho són els malestars que ens travessen el cos i les cures que són necessàries per a la nostra supervivència. D’aquesta manera, polititzar la manera com morim i ens acomiadem implica ampliar la mirada. Implica situar-nos per tal de donar resposta a les necessitats que tenim en relació a aquests moments vitals.
A Som Provisionals tenim clar que la mort forma part de la vida. Posem al centre la mort, perquè posem al centre la vida. Així, fer-nos càrrec del morir és una necessitat bàsica a resoldre, tant individualment com col·lectiva. I això passa per entendre’ns mortals, finites, vulnerables, cícliques i interdependents.
Exercir la sobirania en els nostres comiats és exercir la sobirania sobre els nostres cossos. Ser sobiranes en tot allò que implica la mort és fer-nos càrrec de la vida.
Taula rodona: Politització dels malestars
