La Fundació Arrels, de Barcelona, organitza avui dimarts 12 de novembre l’acte de record a les persones sense llar que han mort l’últim any (d’octubre 2023 a octubre 2024). Aquest any han mort 84 persones sense llar a Barcelona.
Recorden en el seu web i en l’acte que viure al carrer escurça la vida; de mitjana, una persona sense llar té una esperança de vida 25 anys menor a la de la resta de població que viu a la ciutat.
Compartim el manifest que han escrit les companyes d’Arrels:
84 llars per protegir el record
Heu pensat alguna vegada què significa tenir una llar? És alguna cosa més que tenir un sostre. Intimitat, descans, calidesa… Un lloc on deixar-nos anar i agafar aire, on construir la nostra vida i la nostra identitat.
La Tamara no tenia una llar quan va morir, ara fa poques setmanes. Estava estirada en un banc de plaça Catalunya i van haver de passar quatre hores perquè algú s’adonés que havia mort. Tampoc tenia una llar el Bachir que, amb només 29 anys, va decidir prendre’s la vida perquè l’esforç que li demanava es feia insuportable.
La Susan semblava que ho havia aconseguit, però alguna cosa no va funcionar i de nou es va trobar a la intempèrie, on va morir. El Francisco dormia sempre assegut a l’entrada d’un pàrquing perquè estirat se sentia més vulnerable. El Lluís G., en canvi, començava a viure en un pis per a ell quan ens va deixar de manera inesperada.
Avui recordem 84 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona i que en els darrers dotze mesos ens han deixat. Són 11 dones i 73 homes que, de mitjana, han viscut 56 anys, 25 menys que la resta de veïns i veïnes de la ciutat. El més gran era en Lluís E.; tenia 92 anys. L’Arturs, en canvi, era el més jove i va morir al carrer víctima de violència. Només tenia 18 anys.
En els darrers dotze mesos, una persona sense llar ha mort cada quatre dies a Barcelona. Algunes ens han deixat en soledat i hem conegut de la seva pèrdua per la policia. Altres s’han sentit acompanyades per veïns i veïnes, pel personal sanitari de l’hospital, pels botiguers del barri… Sabeu que al Diego, quan vivia en un centre, el que més li agradava era sortir a passejar i que els veïns li diguessin ‘hola’? L’Eugen anava sempre acompanyat del Pattua, el seu gos inseparable. I el Dominic, que ens ha deixat amb 44 anys, ens va compartir part de la seva vida quan es va sentir cuidat.
Veïnes, botiguers, personal sanitari, centres de convalescència, serveis i entitats… Gràcies per oferir moments de llum i per sostenir. Gràcies per ser llar, per mantenir el record de totes les persones que en algun moment han viscut al carrer i ens han deixat.
En els darrers vuit anys, 580 persones sense llar han mort a Barcelona i les volem visibilitzar amb aquestes casetes de llum que avui omplen la plaça de la Catedral. Per recordar a les administracions que viure al carrer no és una cosa normal i que el dret a la vida de moltes persones depèn de les seves accions.
Són 84 llars de llum per protegir el record individual de cadascuna de les persones que ens han deixat i també per mantenir la memòria col·lectiva del sensellarisme a casa nostra. Per evitar que ens torni a passar.
L’acte d’aquest any l’organitzen amb la col·laboració d’una vintena d’entitats socials que també acompanyen persones sense llar . Són Àmbit Prevenció, Càritas, ABD (Cas Baluard i UTE Primer la Llar), Dit i Fet, Heura, l’Hospital de Campanya Santa Anna, Santa Lluïsa de Marillac, Metzineres, Sant Joan de Déu, la fundació Sant Pere Claver, el Projecte Sostre, Suara, Barcelona Actua, el menjador solidari Gregal, Metzineres, Gimnàs Social Sant Pau, l’associació de Dones Marroquines, Salut Sense Sostre i les Germanetes del Cordero. Som Provisionals hem col·laborat com a entitat que vetlla per la visibilització de les desigualtats en el morir i els comiats, i denunciem la necropolítica i la vulneració de drets en els comiats i els dols.
Ningú sense record. Ningú sense comiat.