PER QUI SONEN LES CAMPANES és una peça de teatre físic i acció comunitària que situa el dol i la mort al centre de l’espai públic. Forma part del treball de la cooperativa Som Provisionals, i proposa un marc on el dol i la memòria puguen ser compartides i sostingudes de manera col·lectiva i comunitària.
La peça finalitza amb un altar col.lectiu obert al públic, on cada persona pot fer la seua ofrena: fotografies, paraules, objectes vinculats a persones estimades mortes o qualsevol altre element que el públic vulga oferir. El resultat és un espai ritual, afectiu i comunitari.
Presentacions realitzades:
– Mostra pública durant residència al Casino de Tortellà (50 assistents)
– Presentació a la jornada folk queer Ballar les Memòries. Dansem i encantem la mort a l’espai La Posidònia a Ultramort, organitzat per La Posidònia, el col·lectiu Les Xatis del Xotis i la cooperativa Som Provisionals (100 assistents, amb les entrades exhaurides)
Format: peça adaptable a plaça/carrer o interior
Durada: 30 – 45 minuts (segons la durada de la creació de l’altar)
Llenguatge escènic: teatre físic, paisatge sonor, composició col·lectiva
Equip de creació: Alba Moreno Biurrun, Ceci Troyano Batiste, Júlia Sánchez Cid, Maria Mora Alcolea, Neus Belda i Ferre.
“Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada humà és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar se n’emporta una porció de terra, tot Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teva pròpia casa. La mort de qualsevol persona m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això no preguntis mai per qui toquen les campanes?: toquen per tu.” — John Donne, Devotions Upon Emergent Occasions (1624)